176 Mari Carmen Serrano 4 PUNTADES

176 darrere el taulell PA240016

El NAS núm. 176 – novembre 2017 –

Mari Carmen Serrano: “Si necessites que et faci quatre puntades, aquí estic!”

La seva botiga està atapeïda de fils, llanes, botons, teles i peces de roba i de fons, música que l’acompanya en la seva feina

Per Núria Aymerich

He entrat a Quatre Puntades i m’he trobat a la Mari Carmen asseguda darrera la màquina fent uns baixos. És una botiga plena de fils i roba penjada a diferents alçades. La que està per cosir, la que està cosida, la que encara no han passat a recollir. Una taula amb màquines a punt per fer servir, cada una diferent. M’assec al seu davant i anem parlant mentre ella va cosint:

Explica’m, Mari Carmen, com arribes fins aquí?

Jo havia estudiat per perruquera, i m’agradava, i vaig estar uns anys treballant amb la meva tia, la Maria Lomeña, però després vaig entrar a treballar a l’Abanderado, cobrava més i ho tenia davant de casa, recordes? al carrer Dolors Granés… d’això fa trenta anys! Em vaig casar i quan va néixer la meva primera filla, vaig deixar de treballar perquè no tenia qui me la cuidés i aleshores vaig començar a fer coses a casa per a fàbriques de la zona, posava cremalleres, cosia jerseis…. Més tard em vaig assabentar que una botiga que hi havia a la plaça de l’ajuntament, no la que hi ha ara sinó una altra, buscava algú per cosir a casa i em vaig animar i des d’aleshores que no he deixat de cosir, ara fa uns quinze anys. Vaig estar treballant per a altres durant uns cinc anys però al final em vaig liar la manta al cap i vaig decidir muntar la meva pròpia botiga, ara fa 10 anys.

Tens la botiga plena de roba! Treballes sola?

Sí, estic aquí sola.

No és molt dur treballar sola?

Gens. Vaig tenir una noia de pràctiques durant 400 i picu d’hores i vam estar molt bé. Crec que ella va estar contenta. Però tret d’això sempre he estat sola. A vegades ve algú i s’asseu aquí al davant com tu ara i anem xerrant… Estic molt bé.

I tantes màquines?

Per fer baixos, una per tallar i polir la roba, una portàtil, per fer vores, per brodar, aquesta és de recanvi per si se m’espatlla aquella altra….

I atapeïda de coses… fils, llanes, teles, peces de roba….

Sí, cert, i això que he llençat moltes coses. Vas acumulant. Tipus de robes diferents, fils, restes de teles…

No has anat a escola a aprendre a cosir doncs…

Vaig anar a una escola d’una senyora molt gran que t’ensenyava a fer patrons però els fèiem de paper. Després amb la Burda patrones, o els feia jo…

Quatre puntades… vas escollir tu el nom?

Entre les filles, el marit i una amiga. Vam pensar que molt sovint diem: “amb quatre puntades t’ho arreglo”. Ens va agradar i així va sortir el nom.

Com decideixis aquest barri?

Jo treballava per la botiga de la plaça de l’ajuntament i quan vaig decidir que em volia muntar, vaig pensar que l’Estalvi seria un bon lloc perquè en aquell moment no hi havia ningú altre. A més ho tinc a prop de casa, fàcil per la gent que ve de les urbanitzacions…

176 darrere el taulell PA240017

I et va acollir bé?

Molt bé! Des del primer dia ja va entrar gent. Estic al costat de la perruqueria i de seguida em van conèixer. La gent passa pel davant i “ah!, mira, aquí fan arreglos” i de seguida em va anar bé, i això que vaig començar al 2007, en plena crisi.

I estàs contenta?

Sí, molt. M’ha anat molt bé. Però ho tinc en traspàs.

Ostres! Com és?

Perquè tinc artrosis al genoll i no puc prendre mides, no puc agenollar-me i a la meva feina és imprescindible. Ve una senyora que vol escurçar un vestit, uns pantalons, i has de prendre mides i t’has d’agenollar. I no puc. Mira com el tinc…

No tinc pressa en traspassar-lo, estic bé, però ho haig de fer.

Avui la gent no sabem cosir?

O no sap cosir o no té temps i ho deixa per les iaies. I també és per la comoditat, ho deixen aquí i s’ho troben fet. Tot i que haig de dir que ara la gent jove comença un altre cop a voler aprendre, per fer coses per a les filles, per a elles…

Què tens, més clients homes o dones?

Mig i mig. Venen homes perquè els arregli una camisa, escurci uns pantalons, els cusi els pantalons que s’han estripat… Sobretot joves. Els homes grans, quan s’han quedat viudos i estan sols… I les dones, igual.

Què és el que més et demanen?

Fer les vores dels pantalons i estrènyer-los. A vegades els han grapat, o enganxats amb loctite, o amb cinta aïllant perquè tenien la urgència d’estrenar-los i me’ls porten després perquè els escurci.

Què és el més difícil?

Quan et porten una americana i et diuen que ha de ser una talla i mitja més petita.

I surt a compte? econòmicament vull dir…

No sé què val una americana, però pot ser que sigui que la tenen d’un casament i la volen més ajustada, o s’han aprimat, o li tenen molt d’afecte…

I com poses el preu a la feina que fas?

L’he buscat en altres llocs per orientar-me, per les hores que m’hi haig d’estar, la dificultat… al principi vaig mirar vàries webs… i els vaig ajustar perquè a Cardedeu no pots cobrar el que es cobra a Barcelona…

El més estrany que t’han demanat?

No he vist coses rares… tret que m’han volgut pagar amb la targeta de la seguretat social (riem les dues). No… no m’ha passat res estrany, de fet, si ho pots arreglar, ho arregles, no és estrany.

També vestits de núvia?

Sí, i tant. Els arregles perquè eren de la mare, o d’una amiga que li ha deixat i cal arreglar-lo sense tallar, evidentment, per si l’amiga el vol tornar a deixar a algú altra…

Qualsevol peça de roba es pot arreglar?

Les de pell si les vols eixamplar no es pot, perquè queden els forats del cosit anterior i no queden bé.

I tota aquesta roba que tens aquí?

És de la gent que no me l’ha vingut a buscar.

Com és possible?

Hi ha coses que són de quasi quan vaig començar. Haig de guardar-la tres anys per llei. Però tinc coses de fa molt més de temps.

Per això poses al taulell que es cobra per anticipat?

Al principi no ho feia però em vaig veure obligada…

No entenc que no la vinguin a buscar…

Mira, fa temps va venir una dona i em va portar tres faldilles perquè les arreglés i no les va venir a buscar. Molt temps més tard va tornar a venir perquè li arreglés una altra peça i li vaig recordar que tenia les faldilles i em va dir: “ah!, ja les pots llençar que no me les posaré més”. I la meva feina? li vaig preguntar…

Un dissabte trucaré a tothom per recordar-los que tenen la roba aquí… perquè guardar-la aquí penjada no és plan.

Algun cop t’han portat una peça i has hagut de dir que no?

Una vegada em van portar uns pantalons que havia d’estrènyer i estaven bruts, molt bruts. Hi ha gent que em porta la roba bruta per dins, molt desagradable, pensa que jo l’haig d’agafar amb les mans, és una qüestió d’higiene… No, no l’agafo. La torno i li demano que me la porti neta.

Si et porto uns pantalons per fer uns baixos, quan puc passar a buscar-los?

Normalment un parell de dies. Si hi ha molta feina, puc tardar una mica més.

176 darrere el taulell PA240006

No és molt estressant?

No. Hi ha gent que em demana una feina d’avui per demà. A vegades, si és fàcil, miro de fer-ho. Però si és complicat, doncs li haig de dir que no puc.

T’emportes feina a casa?

Alguna vegada. Gairebé mai.

I cuses la roba de la teva família? O allò de “En casa del herrero…”

“Cuchara de palo”… No, no, jo a casa també els cuso la roba! La meva filla té uns pantalons que s’estimava molt i els hi he cosit per tot arreu. Fins que ja no els podia arreglar més, ja no tenia cap lloc per posar res més.

Però ara es porten els pantalons trencats… tens menys feina?

No, què va. Els compren trencats, cert, però si se’ls fa un estrip nou, me’l porten perquè els cusi. Mira aquests texans, tenen els genolls foradats però se li ha fet una raja cap a avall aquí i m’ha demanat que li ho cusi.

Els pantalons es trenquen sempre pel mateix lloc?

Pel genoll i per l’entrecuix, la majoria. I si no els has escurçat, doncs dels baixos. I les travetes. Sobretot les dones, que tenim el costum d’agafar les travetes del cinturó per pujar-nos els pantalons, i es trenquen.

I botons?

També. En perden un i cal canviar-los tots.

Tens una màquina per cosir-los?

La tinc. Acostumo a fer-ho a mà però tinc aquella màquina que ho pot fer. És digital.

Tanques algun dia?

Dissabte a la tarda. I si tinc molta feina, vinc més d’hora a la tarda i treballo amb la persiana baixada per poder avançar la feina. Ara estic en temporada baixa. Quan la gent es compri roba per a l’hivern, començarem a escurçar baixos, a estrènyer roba que s’ha fet petita a l’armari… (riu)

Quan tens més gent?

A la tarda. Quan pleguen de treballar, a partir de les 18h i fins les 20h.

Si t’equivoques…

Un cop em van portar uns pantalons per canviar la cremallera i els vaig escurçar. Quan em vaig adonar, vaig haver d’arreglar-los de nou, explicar-li a la persona i, és clar, no li vaig cobrar res. No va ser greu perquè eren pantalons d’esport, però és clar…. tens un disgust.

Què ràpid estàs treballant…

L’experiència. Uns baixos, cinc minuts.

T’agrada la feina?

Sí, molt. Cada cosa és diferent. A vegades t’has d’inventar com fer-ho, t’has d’empescar alguna idea per solucionar el problema que tens: com per exemple eixamplar una peça i que no tinguis una roba igual…

I fas de sastre?

Ho he fet. Vaig fer 12 vestits de dama d’honor. Tots eren amb la mateixa roba però diferent model de vestit: amb escot, amb tirants, escot recte… he penjat les fotos al meu facebook…

Tens temps per les xarxes socials?!

Després de sopar. Sinó faig alguna cosa, m’adormo. Faig també ninos de ganxet, d’arigumuri.

I si traspasses el negoci, què faràs?

Una feina de mitja jornada…. M’encantaria tenir una botiga de llanes però amb la competència dels xinos… Clar que amb la llana dels xinos allò que fas no surt ban bo, fa boletes de seguida, però la gent… No sé. A mi el cert és que m’agradaria molt, i també ensenyar, conduir les labors… De fet ara ja ho faig. Els ajudo a fer el patró, els faig fer el quadre de mostra i a partir d’aquí calculem els punts, i anem fent, com minvar, com muntar, etc… Això és el que m’agradaria a mi, però no sé… A Granollers acaba d’obrir una botiga de llanes, així que potser jo també puc obrir-la a Cardedeu…

Les teves filles cusen?

Fan coses… Ara la meva filla gran ha començat a fer alguna cosa de punt, s’ha fet una manta amb les samarretes de la gent que tenia coses escrites i les ha cosit damunt de la manta i li ha quedat molt xula. Ara bé, coses més complicades no… Això sí, a la meva filla petita, ara que s’ha emancipat, li he regalat un costurer però no sé si el farà servir…

Has de ser manetes per ser costurera?

Una mica sí. I sobretot molta paciència, per anar posant, traient… paciència molta. Tinc una clienta que sempre té molta pressa i ve, em porta la peça i sense provar-la, li arreglo perquè ja tinc les seves mides. L’experiència també és molt important. En canvi, jo, per al patchwork no tinc gens de paciència.

A la gent li fa vergonya portar-te la roba?

No! Per què? No tens perquè saber cosir, o pot ser que no tinguis temps, o que no t’agradi… Cap problema. Jo estic per això.

Veig que també tens bosses de mà per arreglar…

Canviar cremalleres… I també a vegades em porten sabates… Depèn de què puc arreglar-ho, hi ha coses que no puc fer-ho jo i que han d’anar a un altre lloc. Però si ho puc fer, doncs ho faig.

Vols afegir alguna cosa més a la gent que llegirà l’entrevista?

M’agradaria dir-los que si necessiten quatre puntades, aquí estic!

Be the first to comment on "176 Mari Carmen Serrano 4 PUNTADES"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies