178 “Nomofòbia vs Mofòbia”

“Nomofòbia vs Mofòbia”

El NAS núm. 178 – gener 2018 –

Per Jordi Geronès

Diuen alguns estudis que, aproximadament, la meitat de la població de l’Europa occidental patim nomofòbia, aquella por irracional de sortir de casa sense el telèfon mòbil. El terme “nomofòbia” és una abreviatura de l’expressió anglesa “no-mobile-phone Phobia” i té una existència ben justificada, perquè posa nom a un fenomen d’importància remarcable en el nostre dia a dia. Em pregunto, però, si els catalans no podríem encunyar també el terme contrari: “mofòbia”.

La “mofòbia” podria ser aquella por irracional d’agafar el telèfon mòbil i trobar 625 missatges de 14 grups de WhatsApp diferents. Que aixequi el dit qui, aquests primers mesos de curs, no ha tingut l’impuls irrefrenable de llençar el mòbil per la finestra. Que alci la mà qui no hagi dit la frase aquella de: “Em sap greu però no dono a l’abast de llegir i contestar tot el que m’envien. Ho estic deixant…”. Fins i tot corria l’acudit que els infants catalans es revoltarien contra els nostres telèfons un cop finalitzat el procés d’independència!

Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres. Dia 15 de desembre de 2017, són dos quarts de nou del matí. Esperant la inauguració de la jornada Tocats de literatura, a càrrec dels brillants Jaume Aulet i Antoni Dalmases. Temps mort, m’he deixat el mòbil i estaré tot el dia fora de casa: incomunicat, aïllat. Ja no duc revista ni diari perquè els llegeixo via telèfon. M’he deixat el rellotge i no controlo exactament l’hora: nerviosisme, l’ansietat aquella de la butxaca sense mòbil, la privació del gest automàtic de “treure’l-desbloquejar-llegir” encara que no toqui en aquell moment. “I al tren? Què faré, al tren?”, penso. Tinc claríssims símptomes de nomofòbia just quan pensava que la “mofòbia postprocés” m’havia ajudat a compensar-ho…

Quina pena que el mòbil (el nostre millor instrument organitzatiu, eina de reflexions, lectures i agitacions socials) sigui la nostra perdició en moments de socialització, proximitat personal o silenci mental. Volem ser lliures i venem la nostra llibertat a un aparell per a aconseguir-ho. Som el nou Faust, que vengué l’ànima al diable per a obtenir la joventut eterna. Qui guanya, doncs, el combat “mofòbia vs nomofòbia”?

Be the first to comment on "178 “Nomofòbia vs Mofòbia”"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies