180 Josep Ferrer i Guàrdia

Josep Ferrer i Guàrdia

El NAS núm. 180 – març 2018 –

Per Antoni Giner Arbusà

A la columna del mes de setembre parlàvem de la necessitat d’anar canviant els cultius, per fer front a les plagues, en aquell cas a la fil·loxera, o per adaptar-se a la demanda dels mercats o per pura supervivència.

Al Maresme, els segles I, II i III, es produïa vi i s’exportava, per la seva qualitat, a Roma, i després, el s. XVIII a Amèrica; a mitjans del segle XVII, coincidint amb la transformació dels secans a regadius, s’inicià el conreu de llegums, verdures, fruites i hortalisses, per proveir Barcelona, la qual cosa es veié afavorida, el 1848, per la primera línia ferroviària.

A la segona meitat del s. XIX s’exporten patates, el conreu de les quals emprèn volada el 1933 amb la denominació d’origen Mataró Potatoes i arriba fins el 1978 quan, degut al baix preu, es deixen de cultivar a l’engròs. Sense oblidar altres conreus com la mongeta del ganxet, el tomàquet… o el de les plantes ornamentals com el clavell, introduït el 1923 per l’italià B. Farina, que s’exportà a partir del 1950. A la segona meitat del s. XX s’inicià el conreu en hivernacles, de maduixes i maduixots, per avançar-ne les produccions (les primerenques són més ben pagades), i després el de plantes ornamentals.

Qui més, qui menys, coneix Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) el pedagog català que dirigí el projecte de pedagogia llibertària conegut com Escola Moderna i que fou afusellat al Castell de Montjuïc després de ser condemnat a mort en un fosc procés judicial per haver, deien, promogut la Setmana Tràgica. En canvi, poc, o gens conegut és el seu germà Josep (1857-1930).

En Francesc i en Josep són fills d’uns pagesos d’Alella (Maresme), Francesc es dedica a la pedagogia i Josep a l’agricultura el qual, per prosperar, marxa el 1891, amb la seva muller a Austràlia i s’estableix a Bendigo, a 167 quilòmetres de Melbourne, on obté un gran reconeixement per la innovació tant en jardineria com en horticultura i particularment en el conreu del tomàquet i del clavell. El 1900 torna al Maresme, reclamat pel germà, que vol disposar de temps per dedicar-se a la pedagogia, i es fa càrrec de les finques familiars, fins la mort del germà, quan és represaliat i desterrat a Alcanyís. Més tard, a contracor, marxa a Llançà on el 1911 compra una finca i es dedica al conreu tradicional de l’horta, l’olivar i la vinya, i al conreu de clavells, dàlies, roses i tulipes. Es diu que tenia fins a 300.000 clavells.

Josep Pla parla de Josep Ferrer al seu Quadern gris.

Be the first to comment on "180 Josep Ferrer i Guàrdia"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies