181 Quan em bull la sang i se’m glaça el cor

Quan em bull la sang i se’m glaça el cor

El NAS núm. 181 – abril 2018 –

Per Miquel Pujadas

Segurament en contrasts com aquests ara mateix hi estem immersos molts catalans i catalanes; i això, quan ja fa massa temps que dura no pot ser bo de cap de les maneres. Els sentiments de ràbia, por, orgull, dignitat, alegria, tristor, esperança, desànim… bombardegen quasi a diari la nostra fràgil existència; i és que des d’aquell tràgic 17 d’agost de l’any passat fins al dia d’avui patim i vivim en un “dragon khan” emocional de dimensions colossals i sense pal·liatius. Si hi ha algú que en major o menor mesura no s’hagi sentit en algun o altre moment remogut interiorment, és que no és persona o bé pateix d’una insensibilitat extrema.

Em tocaria aprofitar aquest espai per a escriure sobre el ple celebrat el mes d’abril; però em costa molt defugir del que em consumeix per dins; i malgrat que l’acció de govern continua al nostre Ajuntament i s’entra en el darrer any de legislatura amb molts projectes i actuacions ben encarrilades, el que està passant amb els nostres representants polítics presos i exiliats, la reculada general de drets i llibertats individuals i col·lectives, i una repressió policial i judicial fora de tota mida i lògica, no em permeten escriure res més que no sigui sobre la dissort d’aquest país i d’aquests temps. I escriure per denunciar-ho, per compartir anhels i temors; i perquè al final, tothom, més enllà d’ideologies i partidismes dogmàtics, crec que el que vol es viure en pau, des del respecte a l’altre sobre la base de llibertat, justícia i democràcia enteses com valors universals i no exclusivament com un amuntegament de lleis, normes, codis i sentències a gust de l’aplicador.

Fem pinya tots i totes per aquest grandíssim comú denominador. Alcem ben altes les banderes de la dignitat i de la democràcia. Perquè aquest conflicte ja fa temps que va deixar d’anar només d’independència sí o independència no, sinó de quelcom molt més elevat i important, de democràcia sí o democràcia no. I en aquesta lluita no estem sols; som milions a Catalunya, a Espanya, a Europa, al món… Persistim, perseverem, sumem i avancem fins al proper embat amb l’estat, que malauradament hi serà; i quan arribi, que ens trobi més forts, units i decidits que mai. Per un país millor, més just i més lliure. Visca la República catalana!!!

Be the first to comment on "181 Quan em bull la sang i se’m glaça el cor"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada