181 Quan em bull la sang i se’m glaça el cor

Quan em bull la sang i se’m glaça el cor

El NAS núm. 181 – abril 2018 –

Per Miquel Pujadas

Segurament en contrasts com aquests ara mateix hi estem immersos molts catalans i catalanes; i això, quan ja fa massa temps que dura no pot ser bo de cap de les maneres. Els sentiments de ràbia, por, orgull, dignitat, alegria, tristor, esperança, desànim… bombardegen quasi a diari la nostra fràgil existència; i és que des d’aquell tràgic 17 d’agost de l’any passat fins al dia d’avui patim i vivim en un “dragon khan” emocional de dimensions colossals i sense pal·liatius. Si hi ha algú que en major o menor mesura no s’hagi sentit en algun o altre moment remogut interiorment, és que no és persona o bé pateix d’una insensibilitat extrema.

Em tocaria aprofitar aquest espai per a escriure sobre el ple celebrat el mes d’abril; però em costa molt defugir del que em consumeix per dins; i malgrat que l’acció de govern continua al nostre Ajuntament i s’entra en el darrer any de legislatura amb molts projectes i actuacions ben encarrilades, el que està passant amb els nostres representants polítics presos i exiliats, la reculada general de drets i llibertats individuals i col·lectives, i una repressió policial i judicial fora de tota mida i lògica, no em permeten escriure res més que no sigui sobre la dissort d’aquest país i d’aquests temps. I escriure per denunciar-ho, per compartir anhels i temors; i perquè al final, tothom, més enllà d’ideologies i partidismes dogmàtics, crec que el que vol es viure en pau, des del respecte a l’altre sobre la base de llibertat, justícia i democràcia enteses com valors universals i no exclusivament com un amuntegament de lleis, normes, codis i sentències a gust de l’aplicador.

Fem pinya tots i totes per aquest grandíssim comú denominador. Alcem ben altes les banderes de la dignitat i de la democràcia. Perquè aquest conflicte ja fa temps que va deixar d’anar només d’independència sí o independència no, sinó de quelcom molt més elevat i important, de democràcia sí o democràcia no. I en aquesta lluita no estem sols; som milions a Catalunya, a Espanya, a Europa, al món… Persistim, perseverem, sumem i avancem fins al proper embat amb l’estat, que malauradament hi serà; i quan arribi, que ens trobi més forts, units i decidits que mai. Per un país millor, més just i més lliure. Visca la República catalana!!!

Be the first to comment on "181 Quan em bull la sang i se’m glaça el cor"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies