182 Em dic Núria, si us plau

Em dic Núria, si us plau

El NAS núm. 182 – maig 2018 –

Per Núria Aymerich

Hi ha persones que enlloc de dir-te pel nom, et diuen: maca, xata, carinyo, guapa… Aquestes persones no et diuen així perquè realment pensin que ets maca, o que et tenen un especial afecte i per això et diuen «carinyo». No. Si t’estàs uns minuts amb elles, comproves que li ho diuen a tothom. Amb aquesta manera de dirigir-se a les persones la majoria volen semblar carinyoses. Però no. Ni dolces ni res. Hipocresia. Perquè li diuen guapa a tothom. Fins i tot li poden dir guapa en algú, i així que surt per la porta comentar: «no la suporto».

Aquest tipus de persones són les de tercer grau. Abans que elles hi ha les de segon. Aquestes són totes les que no et coneixen però que, amb l’afany de ser amables, et diuen: «Les senyoretes han sopat bé?» I resulta que «senyoretes» som dues dones de més de 50 i el noiet es pensa que dient-te «senyoreta», t’està afalagant. Però que no saben que «senyoreta» és una expressió absolutament masclista i anacrònica? A quin nen, noi, senyor li diuen «senyoret»? Per l’amor de Déu! És que dir-li en algú respectuosament «senyora» és dolent? En tot cas, sinó m’agrada el «senyora», diré «pots tutejar-me». Però «senyoreta»? En serio? I els argentins? Que tota l’estona es dirigeixen a tu amb «chicos» per aquí, «chicos» per allà? Clar, com que és argentí sembla que se li ha de perdonar…

I per últim, els de primer grau. Ai els de primer grau! Són els mascles del «nena». Això sí que no. M’ho diuen i m’encenc com el blat a l’estiu i amb vent. Perdona? M’estàs parlant a mi? En serio? Això si els contesto. Aquests són els mateixos que entren per la porta i et pregunten: Està el «jefe»? Si pretenia vendre alguna cosa, ho porta clar. Ni aigua.

Si us plau, què costa dir pel nom i si no el saps, utilitzar genèrics respectuosos? A mi els meus pares em van posar de nom Núria. I me’l van posar perquè la gent no m’hagués de dir «eh, tu». Així que ni maca, ni xata, ni guapa, ni carinyo, ni «tesoro». A mi, digueu-me Núria que és com em dic. I si no el recordeu, pregunteu-me, cap problema.

Moltes gràcies!

Be the first to comment on "182 Em dic Núria, si us plau"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies