183 La fal·làcia de Millo

La fal·làcia de Millo

El NAS núm. 183 – juny 2018 –

Per Kike Fuentes

El delegat del govern espanyol a enviat una carta a tots els ajuntaments de Catalunya perquè aquests garanteixin la “neutralitat en la gestió dels espais públics”, aquesta frase que algú podria qualificar com a innocent comporta un missatge fal·laç amb tintes a un passat que cada vegada està més present .

L’alcalde de Terrassa (psc) va més lluny i planteja que ens podem manifestar en “en aquells espais que són personals o privats” sens dubte afirmacions com aquesta posen de manifest el que molesta que la ciutadania s’expressi i manifesti pacíficament, perquè si li molesten llaços grocs suposo que també li incomodarà les manifestacions dels jubilats o quan els indignats vàrem sortir a les places de tota Espanya en l’enyorat 15M de 2011.

L’espai públic no està solament per celebrar una lliga o una champions, sobretot està per conviure i debatre amb els teus veïns i veïnes. El pitjor para Millo (i la gent que pensa com ell) és que no és un concepte nou, l’ús de l’espai públic per fer política ho heretem dels grecs i les seves meravelloses àgores.

Amb el que no compte Millo és amb la trajectòria de la majoria de l’independentisme català que és un moviment pacífic.

Les paraules de Millo solament s’entenen des del pensament autoritari i constaten la reculada que vivim en l’estat espanyol en temes de llibertat d’expressió o de pensament polític. Quan s’apel·la tant a la democràcia (el poder del poble) però ens oblidem del seu significat cometent el major error de les nostres vides.

L’espai públic ha de ser permeable als debats ideològics de la societat , si no estarem caient en el parany dels què desitgen que torni la llei de “vagos y maleantes”.

Be the first to comment on "183 La fal·làcia de Millo"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada