2018

El NAS núm. 185 – setembre 2018 –

Fa dies que estic intentant escriure quelcom que pugui interessar als lectors del NAS i no hi ha nassos.

Passa tot tan ràpid que, si no escrius l’últim dia que et fixa la Núria, i no tarda massa a publicar-ho, el que havies escrit ja ha estat superat pels fets.

Aquest any, per les festes de Nadal, enviava als meus amics i amigues un escrit que, més o menys, deia “Bon 2019, del 2018 que en podem esperar…”

I, sincerament, el 2018 és potser intel·lectualment el pitjor any de la meva vida.

No hi tenen res a veure ni la família ni els amics. En dono tota la culpa als fets que van succeint i no sabem com tractar.

El partit anticatalà que es va fundar a Catalunya no fa gaires anys, ho va fer per trencar la convivència de catalans de totes les ideologies. Els altres – si deixem el PP de banda- sempre ens havíem tolerat i no creàvem cap conflicte ni al carrer ni a les famílies. Per Nadal tots dinàvem junts.

Ara, amb dos presidents joves i amb ganes de gresca, estan jugant a veure qui la diu més grossa i pot fer més mal a la convivència. I pot sortir més a les TV i diaris “nacionals”

M’agrada assabentar-me del que passa al meu voltant, però ha arribat un moment que no tinc capacitat per pair les “notícies” que apareixen diàriament. És decebedor el panorama que tenim i el que pot venir els propers dies.

I ja han aconseguit sang. La sang del NAS d’una pobre dona. Feia temps que ho demanaven.

Ja tenen el vermell de la sang i el groc del llaç per encabritar-se més, voltar-se amb la bandera rojigualda i passejar-se insultant l’independentisme català i republicà.

Quan ens en podrem alliberar?

Be the first to comment on "2018"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada