Bústia 175

El NAS núm. 175 – octubre 2017 –

Reflexió sobre la Marxa Blanc i Blava             

Ramon Masjoan, Marta Castelló
(Penya Blanc Blava Cardedeu)

 

Reflexió sobre la Marxa Blanc i Blava

Ramon Masjoan, Marta Castelló (Penya Blanc Blava Cardedeu)

Des de 1984 aquesta activitat anual s’ha repetit ininterrompudament.

El 2015 ja es va estar a punt que no ens autoritzessin l’activitat. Finalment l’Ajuntament va rectificar i es va poder fer l’últim diumenge de setembre com es venia fent des de feia 31 anys.

Aquest any, la situació ha estat lamentable i ens hem sentit ignorats i humiliats per l’Ajuntament.

Nosaltres no som una empresa d’esdeveniments esportius, som una petita associació que intenta any rere any mantenir una activitat popular a la qual hi assisteixen unes 700 -900 persones de mitjana. Som un bon equip i any rere any comptem amb molts col·laboradors i espónsors de tot el poble, i de fora; però els obstacles al camí ja fa uns anys que comencen a ser massa grans com per poder-los superar.

Sempre hem intentat resoldre els problemes amb els nostres recursos (humans, materials, econòmics…), ara bé, quan hem hagut de demanar suport o ajuda també ho hem fet. Sempre hem estat proactius per treballar i coordinar-nos amb qui fes falta amb el màxim d’antelació possible.

Sense entrar en detalls, aquest any necessitàvem la intermediació de l’Ajuntament per donar suport a un tram del circuit que passava per Vilamajor i ens el van denegar quan es podia haver resolt molt fàcilment. A més, ens ho van dir a menys de 12 hores de l’inici de l’activitat quan ja no teníem marge de maniobra, tot i haver entrat la instància corresponent al mes d’abril. Malgrat això, ens en vam sortir, i amb escreix.

A vegades és qüestió d’empatia, de posar-se en la pell dels altres i de prendre decisions valentes. Nosaltres estem exhausts de lluitar contra la burocràcia. Ja no demanem que ens ho posin fàcil, només demanem que no ens ho posin més difícil.

Portàvem preparant la Marxa des del febrer, amb il·lusió i moltes ganes d’arribar al 2019 i celebrar els 35è aniversari i així també fer un llibre recopilatiu de tots els circuits que hem anat fent.

Aquest any el sentiment d’impotència ha estat especialment sentit per tots els que estem al capdavant de l’organització, i a no ser que algú de la nostra associació ens prengui el relleu, segurament no es tornarà a fer una altra edició de la Marxa Popular.

Mirem enrere i ens sap molt greu per tota la gent que des de 1984 ha col·laborat en la Marxa. Mirem al present i només sentim paraules buides com km0, autogestió, generació de confiança, apoderament ciutadà, cultura participativa, teixit associatiu…

Mirem al futur i ja no el veiem.

Be the first to comment on "Bústia 175"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies