Carles Navarro, cardedeuenc nòmada, publica el seu primer llibre

“La vida que yo quiero”, amb un subtítol que diu “Atrévete a vivir la vida a tu manera” defineix el llibre. Per una banda és un exercici de reafirmació del jo vull, i per altre un llibre de consells, on crees el repte d’atrevir-te — 

Xavier Navarro

Com definiries tu el teu primer llibre publicat?

És un llibre introspectiu que surt de la meva necessitat personal d’entendre un moment molt important de la meva vida, un moment d’inflexió total. El 2018 per a mi és un any duríssim, on de cop s’enfonsa el meu projecte vital.

Tot i ser cardedeuenc, ja fa anys que vivia a Nicaragua, on l’abril del 2018 esclata un conflicte social brutal que fa explotar el país, una situació d’excepcionalitat enmig de barricades i morts.

Afegit a això, més successos personals van fer que, de cop, em trobés amb una situació en la qual tots els lligams del meu dia a dia havien desaparegut.

Arran d’aquesta situació neix el llibre “La vida que yo quiero”. És un moment en el qual necessito desconnectar i marxar. Decideixo anar-me’n un mes a Tailàndia a escriure aquest llibre, on em pregunto què faig amb la vida i com vull viure-la.

És el teu primer llibre publicat, però has escrit força fins ara…

Aquest llibre neix de les circumstàncies, és de la necessitat pròpia que em fa escriure’l.

Jo escric gairebé cada dia, porto dos blogs i dos podcasts: Fotodinero.com, el podcast de Fotografia de Stock, Vivedistinto.com i el podcast Nómada Digital, on publico gairebé cada dia des de fa temps.

Escriure el llibre, i sobretot fer-ho amb tan poc temps (el vaig escriure en 30 dies) vaig trobar les respostes que necessitava. El llibre és un viatge vital, però a més està escrit durant un viatge.

Es ven d’una manera poc usual, només per Internet, i t’envien a casa el llibre físic. Com funciona això?

Actualment només està en venda al portal d’Amazon i es pot comprar de dues maneres: digital (ebook) i físic. El preu és realment molt barat: 3,90€ i 9,50€ respectivament.

Un cop el vaig tenir escrit, el vaig presentar a diferents editorials per veure si el volien publicar. Tot i que de les tres editorials, dues van accedir a publicar-lo, les clàusules que em proposaven em van semblar abusives, de manera que vaig decidir autopublicar-lo jo mateix. A Amazon hi vaig trobar la millor solució. De tota manera, no descarto publicar la segona edició en exclusiva amb una editorial.

En el llibre fas una anàlisi gairebé exhaustiva de les facetes que té la vida, un replantejament de tot: amistat, família, religió, economia, relacions personals… En aquest tema sembla que hi ha una cosa molt important a destacar: si dones acostumes a rebre, i si entres en un lloc on hi ha mals humors, és fàcil contagiar-se. I una de les claus de viure feliç és crear espais feliços.

És la base. Per a ser feliç has d’estar feliç amb tu mateix i amb el que fas. Una de les coses que decideixo al moment d’acabar d’escriure el llibre és deixar de fer coses que em facin infeliç per inèrcia.

A occident hi ha molta gent infeliç amb allò que fa i amb la manera de viure, jo he decidit intentar d’estar feliç en tot moment i rodejar-me de gent que també ho estigui. Això ho porto a l’extrem amb la meva manera de guanyar-me la vida: venent productes digitals. Començo la filosofia del diner feliç. Qualsevol comprador que no estigui satisfet amb el que ha adquirit només ha de comunicar-m’ho i li retorno els seus diners. El resultat: diàriament rebo “mails” d’agraïment dels meus alumnes de fotografia i clients. Gairebé mai ningú em demana una devolució i si passa, li retorno sense més.

Arribes a les conclusions per introspecció, i aconselles als teus lectors que primer es coneguin a ells mateixos, que s’il·lusionin per alguna cosa, fites assolibles, i que treballin per a aconseguir-la. Sembla que una de les coses que més desaconselles és la cursa de la rata. La de seguir el camí que la societat ha marcat per a la majoria. Estudiar, treballar, casar-se, tenir fills, seguir treballant per a mantenir la família, sempre amb la por de perdre l’estatus aconseguit.

La vida és només una i és ben curta. Viure-la amargat és absurd, però sembla un esport a Europa. Viure treballant en una feina on odies el que fas o al teu entorn, passar-se la vida pagant una hipoteca o gastar-se el sou de 3 anys en un cotxe que et penses que et fa millor persona… No comparteixo res d’això.

Ja fa anys que me’n vaig adonar, a mi no m’interessa la manera de viure de la majoria. Durant temps intentava canviar el sistema de manera frontal, carregat de ràbia. Ara entenc que prefereixo viure la meva vida a la meva manera, ajudant a qui pugui i sentint-me molt bé amb el que faig. He après a viure fora del sistema.

La clau és ser feliç ara, no neguitejant-se per aconseguir la felicitat en el futur?

Això és una de les coses més importants i difícils: deixar de pensar només en el futur. És necessari tenir-lo allà, però no s’ha de convertir en la meta. Després és molt fàcil frustrar-se perquè les coses no surten com havies previst.

Viure com vols en el moment i saber que a mig termini tens el teu futur assegurat, que el que estàs fent actualment seguirà funcionant més endavant, és més que suficient. Matar-se a treballar ara per arribar a un futur millor després, trobo que és un error, perquè és massa fàcil que més endavant surtin les coses malament, no et trobis en el punt que volies i acabis matant-te a treballar de nou per un futur millor que mai arribarà. Gaudeix del que tens ara i fent el que fas.

Perquè creus que la gent ha de comprar el teu llibre?

No crec que la gent hagi de comprar-lo. Que faci el que vulgui. Al meu llibre jo l’he escrit per a mi, per a trobar el meu camí, i m’ha servit molt bé. Ara visc viatjant i em guanyo la vida fent cada dia el que em ve de gust.

De l’opinió d’alguns lectors sé que el llibre ha ajudat bastant gent a replantejar-se aspectes de la seva vida i a prendre’s les coses d’una altra manera. Me n’alegro moltíssim i m’omple d’orgull. Que el llegeixi qui vulgui, per això el vaig publicar.

N’hi haurà més?

Sí, segur. I també hi haurà una segona edició de “La vida que yo quiero”. Actualment estic preparant un altre llibre, escrit en nicaragüenc que espero publicar durant el 2019. Però de tota manera escric diàriament en els blogs, que és on tinc enfocada la meva feina.

Be the first to comment on "Carles Navarro, cardedeuenc nòmada, publica el seu primer llibre"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada