Columna NAS201

Massa vegades la cara visible de El NAS he estat jo i ha eclipsat l’altra cara, la de la Núria Aymerich. I la frase, falsa, que darrere de qualsevol gran home hi ha una gran dona, no és correcte. Darrere d’un home que es realitza i fa coses hi ha la seva ombra. La dona que li dóna força i ànims en moments de dubte està al seu costat, i ella també se sent recolzada en èpoques de debilitat i davant adversitats.

Si no és un al costat de l’altra, a vegades amb més responsabilitat per un i d’altres per l’altra difícilment es fan grans projectes.

I El NAS ha estat un projecte conjunt. A vegades ha estirat més l’un que l’altra i junts hem arribat al moment de dir que ja hem fet la tasca que ens havíem proposat i que ens està començant a superar. El NAS ha estat un ésser viu que ens ha arribat a engolir, i a que no se’ns vegi de cap altra manera que la Núria i el Xavier de El NAS. Que se’ns acosti gent, no per nosaltres, sinó per a estar bé amb El NAS. I que d’altra gent posi barreres, no sigui que els de El NAS després diguin…

Deixar el periòdic ens permet llibertat. Els amics seguiran, els interessats o els que ens tenen a una distància per la nostra feina desapareixeran. I a poc a poc tindrem un anonimat que ens permetrà dir el que pensem, anar amb qui vulguem i allunyar-nos de qui ens convingui, amb una llibertat que ara no tenim.

Gràcies Núria per haver copilotat tot aquest complicat projecte des del moment en que el vam imaginar.

Be the first to comment on "Columna NAS201"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies