Conferència sobre les Brigades Internacionals

Van venir per la solidaritat internacionalista en contra del feixisme i a favor de la democràcia —

 

Dimarts 5 de febrer, a les 19 h, en el Teatre Auditori i dins els actes commemoratius dels 80 anys de l’acabament de la Guerra Civil es va fer una conferència sobre “Les Brigades Internacionals”

Va presentar l’acte Salvador coll, amb una assistència de 131 persones, una mica menys que les 182 de la xerrada anterior

Coll presenta als historiadors de Mataró que faran la conferència, explicant l’anècdota que en un lloc on es parlava de brigadistes ell va confondre una parella per russos i a ell el van prendre per anglès. Eren de Mataró i ell de Cardedeu, tots estudiosos de la Guerra Civil espanyola.

Juli Cuellar, historiador especialista en foses, és el primer a parlar i defineix als membres de les brigades internacionals com a persones que van venir per la solidaritat internacionalista en contra del feixisme i a favor de la democràcia. Fa moltes referències a la presència de brigadistes a Mataró, on hi ha molts d’enterrats al cementiri dels Caputxins, ja que a Mataró i a Vic es van concentrar els hospitals de guerra que els atenien.

Josep Xaubet va fer després una llarga exposició del que eren les Brigades Internacionals, ajudat per diapositives. Xavier Rolan va cantar, acompanyat d’una guitarra, l’himne de les internacionals i Xaubet va centrar força les dades sobre les Brigades, que oficialment estan del 22 d’octubre del 36 fins al 23 de setembre del 38, dia que un tractat mal calculat per Negrin les fa marxar. Mal calculat perquè ell pensava que el bàndol nacional també faria marxar als seus aliats estrangers, italians, alemanys i marroquins, que en nombre de gairebé 250.000 superaven en molt als 35.000 internacionals que més o menys hi havia, encara que simultàniament no van passar de 15.000.

Detalla força la procedència, destacant els 8.000 francesos i després polonesos, italians, nord-americans, alemanys, balcànics, britànics, portuguesos i de Luxemburg, comptant els d’altres països un miler, entre ells 4 andorrans.

S’ha estès que molts eren intel·lectuals, però trets dels metges i alguns pocs, la major part eren obrers, els gal·lesos eren majoritàriament miners i bàsicament eren comunistes, ja que passaven uns filtres d’admissió que eliminaven borratxos i gent de mala vida, pel que eren uns batallons cada un amb llengua comuna i amb fort sentit de la companyonia. Molts noms han estat coneguts, com George Orwell i Heminguey i Willy Brand, que després va ser Canceller d’Alemanya.

Hi va haver cinc divisions, amb tres brigades cada una. Es van anar projectant imatges, entre elles la icònica de Mariona Ginesta amb un fusell a la mà. Ginesta va morir fa pocs anys i va ser entrevistada en aquesta recerca d’informació. Les brigades no permetien dones a primera línia, estaven a la reguarda, sols les dones que estaven a les milícies estaven en el combat.

Maria Salicrú va tractar els aspectes mèdics. El fet que a Mataró hi hagués un hospital, amb moltes dades sobre metges, ferits i material que s’utilitzava ha estat una font d’estudi important. Les transfusions de sang i els avenços del Dr. Trueta sobre enguixar són aportacions que la medicina de guerra fa al comú.

Es va acabar amb un torn de preguntes i amb Xavier Rolan cantant la cançó que va popularitzar Pete Seeger, amb el nom de Viva la XV brigada amb el canvi de Ay Manuela en lloc de la cançó Viva la Vª Brigada, que diu Ay Carmela.

El cas és que la XV Brigada estava composta majoritàriament per irlandesos i gal·lesos i el cantant Moore la va exportar a Estats Units amb el lapsus de dir-ne Vª Brigada en lloc de XVª

 

Com a última cosa, Maria Salicrú mostra una postal que algú de Cardedeu li ha donat per augmentar el seu arxiu, de Pere Melgosa, capturat pels italians, a la família i que té data 4 d’abril del 1939.

Be the first to comment on "Conferència sobre les Brigades Internacionals"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*