Control total

L’any 2001 vaig tenir el meu primer telèfon mòbil (en dèiem “telèfon portàtil”). Només era un telèfon que no tenia cable i que, com a màxima originalitat funcional, tenia la capacitat d’enviar missatges escrits. Poc després, va popularitzar-se Internet en arribar a casa de la gent: podies escriure textos i enviar imatges de manera simultània a l’altra punta de món, però l’aplicació quotidiana era prou minsa, malgrat que ja n’hi havia que avisaven: “Si no és a Internet, no existeix”.
La necessitat d’ambdues coses estava creada i només calia fusionar-les: telèfon i Internet, la combinació perfecta. A partir d’aquí, l’estratègia és la següent: que tot passi a través d’Internet i que la porta d’accés sigui el mòbil que portem al damunt. Que els serveis a través d’Internet augmentin i el nostre mòbil suportarà la pressió, a tot estirar, tres anys. Visca l’obsolescència programada!
L’excusa sempre serà el progrés, la comoditat. Però hi estem tan ficats que no ens adonem que la trampa és permanent: cerquem rapidesa per tenir espai lliure o per ocupar l’espai lliure amb noves tasques? Les noves tasques ens alliberen i ens relaxen, o bé ens estressen i ens esclavitzen? Queda espai lliure de control? Google ho mostra tot per igual o ens plantifica la informació per ordre de qui paga més? Quan tinguin les nostres dades, fotos, vídeos, escrits, historial de navegació, etc., i siguem incòmodes, ens faran xantatge? I, quan ja no sabrem fer res autosuficientment i necessitem Google per a gestionar-ho tot, ens faran pagar? Serem subscriptors del nostre carceller?
Permanentment connectats. Immediatament informats. Contínuament localitzats. Minuciosament perfilats. Ideològicament classificats. Socialment agrupats. Econòmicament controlats. Informativament assetjats. Propagandísticament devorats. Potencialment clients. Totalment dependents.
Continuo tenint mòbil (ara “intel·ligent”) l’any 2018. El faig sevir i en depenc, perquè no estic d’acord amb aquest sistema, però tampoc em puc permetre de ser-ne expulsat. Ho confesso, en sóc presoner i de vegades m’agrada i tot. Però entreveig que els interessos econòmics de pocs ens estan colant una gran farsa a molts. Perdoneu, però algú ho havia de dir… 

Be the first to comment on "Control total"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies