El final del principi

Enfilant el tram final de la legislatura, a tan sols quatre mesos de les properes municipals, el Ple del mes de gener haurà estat possiblement el darrer amb més “substància” dels pocs que queden per fer-se. Per la Sala de les Columnes van tornar a ressonar temes punyents de l’actual mandat i que de ben segur ho seguiran sent en el proper: la Tèxtil Rase, el Cardedeu en bici i a peu, els presos i preses polítiques…

De tots aquests, no crec que a Cardedeu hi hagi un projecte del qual se n’hagi parlat més i durant més anys que el de la rehabilitació i transformació de l’antiga fàbrica Tèxtil Rase com a centre cívic i cultural. D’ençà que l’edifici va passar a ser de propietat municipal l’any 2004 aquest ha estat l’anhel de la majoria de governs municipals que hi ha hagut des de llavors. Alguns de més decidits que d’altres, alguns amb més bonança econòmica que d’altres, alguns amb les idees més clares que d’altres; però en qualsevol cas, i a banda de la sala polivalent dels Pilars i la sobre aprofitada Fusteria que ja porten un grapat d’anys donant bon servei al poble, la resta del complex encara roman a l’expectativa d’una anunciada intervenció integral que no acaba mai d’arribar. Més d’una persona deu pensar que això és la cançó de l’enfadós i que mai es farà. Però finalment, molt més tard del que hauria desitjat el propi equip de govern d’Esquerra i la CUP, i segurament sense haver hagut de recórrer a la delegació de competències del Ple a la Junta de Govern Local, l’aprovació definitiva del projecte i la licitació de les obres ja va endavant.

L’oposició va aprofitar el Ple per titllar aquest nou pas d’electoralista i precipitat; però ni hi haurà col·locació simbòlica de la primera pedra ni molt menys tallada de cinta perquè en el millor dels casos les obres no començaran fins passat l’estiu. I a més a més, un nou endarreriment dels terminis hauria posat en risc importants subvencions que s’han rebut per al desenvolupament del projecte. La Tèxtil Rase avança, ara sí. I en temps que es demana tenir mirada llarga, no ens quedem amb el curt terminisme d’una oposició que mira més les eleccions del mes de maig que el que Cardedeu, mani qui mani, necessita i reclama des de fa una pila d’anys.

I ja per acabar, en el mes que comença el judici de la vergonya a la democràcia, des d’aquesta columna llanço un prec, un clam, una exigència, un avís: només l’absolució dels presos i preses polítiques, i el retorn en llibertat dels exiliats i exiliades polítiques podrà obrir un veritable procés de diàleg sincer i fraternal entre els nostres pobles. Espanya, ho escoltes?

Be the first to comment on "El final del principi"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies