El «tercer temps» del futbol base

Al vestuari, en la calma tensa que precedeix els partits importants, Johan Cruyff va fer una brevíssima xerrada tècnica, que va acabar amb la frase: «Salid al campo y disfrutad». Una estona després els seus jugadors celebraven la victòria a Wembley i el Barça guanyava la seva primera Copa d’Europa.

Evidentment, el bo d’en Johan va dir aquella frase amb tota la intenció. Va apel·lar a allò que els seus jugadors sabien fer tan bé i del que tant en gaudien per encarar el partit. Sabia que només podrien fer un bon futbol si s’ho passaven bé mentre hi jugaven.

Si passegem pels camps de futbol base de Catalunya, podrem comprovar que aquesta filosofia (gaudim de jugar a futbol), no sempre hi és present, especialment a les graderies. L’embolcall del futbol professional (sous estratosfèrics, cases de luxe, cotxes d’alta gamma, etc.) exerceix un gran poder d’atracció. És clar que, per pura estadística, molt pocs nens i nenes arribaran al futbol professional… El sentit d’allò que fem (acompanyar uns infants o joves que estan jugant a futbol), es malmet cada vegada que s’escridassa un nen, s’insulta un àrbitre, se li falta el respecte al rival. I en això, els pares i les mares, les famílies i les aficions dels clubs, hi tenen molt a dir. Hem de censurar a la gent que insulta, que agredeix, que no se sap comportar en un camp de futbol. Perquè aquesta gent, que per sort són pocs però fan molt soroll, malmet la convivència i exerceix molt mala influència.

Davant d’això, crec que el món del futbol base hauria de fer alguna reflexió i fer, per exemple, com el rugbi amb el «tercer temps». En aquest esport, un cop acabat el partit, l’afició local convida a la visitant a beure una cervesa o un refresc i menjar un entrepà. Els que fins fa poc eren rivals, ara beuen i mengen plegats, comenten la jugada (sense cridar-se). Parlen amb cordialitat perquè han compartit una estona de joc, han competit i s’ho han passat bé. D’aquesta manera abonen també la bona convivència i l’esportivitat de futures trobades. Com diria aquell, «este es uno».

 

Be the first to comment on "El «tercer temps» del futbol base"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies