Estat per als ciutadans? O com anar repartint el pastís?

Els que ens creiem classe mitjana no som més que lliberts amb el nom canviat, i es diu proletaris als esclaus i els actuals patricis romans són les famílies que estan a l’IBEX 35, la judicatura, l’exercit i l’alt clergat.

L’Estat espanyol és una falsa democràcia, totalment controlada per unes 500 famílies, principalment castellanes o basques que es perpetuen en els llocs de poder des del segle XVI.

Els plebeus no podem triar en iguals condicions el què fer amb la nostra vida i mai ho podrem fer sense treure’ns de sobre aquest patriciat i capgirar tot el sistema.

Els Estats democràtics de veritat voten uns representants que no es troben amb les mans lligades a l’hora de prendre decisions. L’ensenyament és gratuït incloent la Universitat, sols s’exigeix aprofitament. L’habitatge és procurat per l’administració, a mínims, però els pressupostos de l’Estat tenen diners suficients sense incrementar imposts. Senzillament no hi ha portes giratòries, el nombre de funcionaris és coherent… Alemanya amb 80 milions d’habitants té la meitat de funcionaris que Espanya. En un Estat on es fan les coses per al bé comú les obres públiques estan dirigides a que siguin productives i no a enriquir als constructors i als polítics que les encarreguen. No cal ser el lloc amb més quilòmetres d’AVE, sempre amb estació inicial Madrid. Un Estat democràtic elegeix el seu govern i els seus Cap d’Estat i President. No es manté a una religió, o famílies senceres pel sols fet d’haver nascut nobles…

L’economia pública espanyola és com un dipòsit on està tot el que es recull i les canonades de distribució estan plenes de forats, per on la corrupció va fent minvar un caudal que arriba a lloc ja sense pressió, sense poder cobrir les necessitats.

I en el cas de Catalunya complim un paper molt útil: som els culpables de que no hi hagi prou diners, perquè ens els quedem, sempre estem demanant…

Només marxant d’Espanya podem tenir l’oportunitat de començar de nou i ser estrictes en tenir un país just.

Be the first to comment on "Estat per als ciutadans? O com anar repartint el pastís?"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies