Festa Major 2018

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

De divendres a dimecres, sis dies de Festa Major

Espais grocs i liles van ser els dominants — 

La Festa Major 2018 ha estat de les llargues, quan el dia 15 cau en dimecres és així, sis dies. Tot i que El Polvorí faci sempre un dia menys.

Aquest any la distribució d’espais ha variat, la desaparició de l’aparcament de Dr. Klein ha obligat a fer servir altres indrets, la zona de L’Esbarjo i carrer Cervantes al costat del Mercat i àrees del Parc dels Pinetons que abans no s’usaven.

Hem tingut espectacles per a totes les edats, amb dominant de concerts i circ. La dualitat del que programen El Garitu i el Polvorí gairebé divideixen el públic per sectors: els més menuts, acompanyats, a les atraccions de la Fira, on també estava ple d’adolescents. Els més joves tenien preferència per El Polvorí, tot i que el marcat feminisme, per alguns, va estar exagerat, la franja central d’adults va freqüentar El Garitu i els de cabells més blancs tenien preferència pel Pompeu Fabra.

No eren espais estancs, sobretot els més petits tenien actuacions a El Polvorí i El Garitu molt pensades per ells. El Garitu va néixer el 1995 i El Polvorí tal com el veiem ara, el 2009, provinent de La Traca. Els seus membre han anat variant, principalment en El Polvorí que aquest any denota un fort relleu. Ha estat lila, tot en voltant del feminisme i recordant constantment que no es poden admetre agressions masclistes. El Garitu tenia decoració groga i l’ANC va tenir-hi parada divendres, dissabte i dilluns.

Per tercer any la Regidoria d’Igualtat, que porta Hug Lucchetti, impulsa la campanya “No és no”, present durant tota la FM. L’ordre públic no va tenir grans trifulgues com anys enrere, quan venien bandes d’altres poblacions en tren. L’afluència de gent de fora de Cardedeu ha minvat molt i baralles multitudinàries ja no en hi ha, però sí que han succeït atracaments a punta de navalla per robar mòbils a adolescents

El cartell d’aquest any ha estat obra del fotògraf David Ruano, i el disseny gràfic de Daniel Barba

DIVENDRES

L’inici de la Festa Major ja va tenir anècdota, el permís per disparar a la Galejada d’inici, que necessitaven els Trabucaires, tenia una errada de dates en el paper que va venir de la Subdelegació del Govern. Donava el permís per disparar trabucs amb la data equivocada i els permetia fer trets el dia 11 i no el 10. Van sortir igualment de les places i arribar al centre de la vila uniformats, però sense fer soroll. La part sonora la van posar les campanes amb el seu Repic.

Mentre, a les 19.30, a la pista coberta del Pompeu Fabra va començar el gran dia del Country: balls en línia, exhibicions amb grups de diferents llocs de Catalunya, botigues dedicades a l’ambient que rodeja aquest ball, classes a càrrec de la Paqui i el Gabi (GiB) i de “Fem Country” amb concert final de la banda Allwoods, sis músics que van entusiasmar al públic fins ben entrada la nit. Això sí, van fer un sopar de botifarra a la barbacoa.

El Pregó l’inicia l’alcalde, Enric Olivé, que comença recordant que hi ha presos polítics. Destaca que la FM transcorre per carrers i places i aquest any s’amplia a parcs. Parla dels nous emplaçaments i que hi ha protocols per evitar agressions sexistes i homòfobes. No és NO tot l’any i preferentment per la FM. A Cardedeu, diu, hi ha un compromís amb la igualtat i accessibilitat i a varis actes s’habiliten espais per a persones amb dificultats de mobilitat i agraeix a la Marta i la Mª Josep que estan passant al llenguatge de signes el que va dient.

Acaba amb agraïments, als qui fan possible la FM, als veïns, que suporten aquesta no habitualitat i a la vintena d’Entitats que hi participen, i també a l’esforç dels companys del Polvorí, als qui donen suport d’infraestructura i cobertura legal.

Abans de donar pas als pregoners d’Artescena, entitat que compleix 15 anys de teatre social i premiada pel seu darrer espectacle Estratègies, vol recordar que just fa un any, des d’aquí mateix es comprometien a que a Cardedeu hi hagués urnes i paperetes. I hi van ser. “Hem d’anar més lluny, més lluny dels arbres caiguts que ara ens empresonen i que quan els haurem guanyat tinguem ben present en no aturar-nos”

Amb un “visca la Festa Major” va baixar de l’escenari i els als actors d’Artescena van anar escenificant diferents “estratègies” per lligar, remuntant-se a Adam i Eva, amb la seducció del dimoni.

Fent servir petits actes del darrer espectacle “Sexe, què en sabem?” van anar intercalant text i acrobàcies, sovint a la vegada, amb una destacable estona de senyores parlant dels marits a la perruqueria.

A quarts de nou, en el Polvorí es va fer el pregó alternatiu, una versió ballada del “Baila conmigo” amb la lletra del No és no”. Seguidament la música de Maranta, un quintet de música fresca que va obrir els concerts a l’espai lila.

El primer “A punt”, espectacle de producció pròpia que anuncia el Garitu als volts de mitja nit, es va suspendre i de seguida va començar el concert de Pelat i Pelut, grup vigatà.

Als Pinetons, Quim Girón va oferir una novetat, l’espectacle Fang, on el contorsionista desfà un bloc d’argila i acaba fent una estàtua sobre el seu propi cos. Tot acompanyat d’una captivadora percussió que inclou remoure aigua.

Al Polvorí, “La flor del otro” hi va posar música fins que la P.D. Frida va acabar la nit. Mentre, al Garitu, era el D.J. Makala el qui punxava la música final.

DISSABTE

Matí infantil tant al Polvorí com al Garitu. Jocs a la plaça Sant Joan i concert de “El sobrino del diabló” a la de Flors de Maig, on aquest grup va anar tocant música de final del segle passat que va engrescar als pares de les criatures.

En el Polvorí van fer un dinar amb sardinada i la novetat del pop. Prèviament havien convocat un concurs de truites de patates, però no hi va haver participació.

Per la tarda continua la programació infantil. Al Garitu “El pot petit” té un cuc poruc, que amb altres personatges fa un viatge musical i El Polvorí i l’Esplai munten la ja esperada Guerra de Farina a la plaça Margarida Xirgu.

La baixada de carros torna a estar, per segon any consecutiu, a Can Montells. És molt diferent a les inicials a La Serrera, on fins i tot es baixava amb carros de la compra. Ara s’ha professionalitzat molt més, amb artilugis amb mecànica per la direcció i sistemes de frenada i la participació de tricicles d’exhibició.

Els premis segueixen sent a la baixada més ràpida, a la trompada més espectacular i al carro més original, i també als tricicles que han fet més cabrioles. 6 carros i 4 tricicles van fer un parell de rondes per concursar i una tots a la vegada per acabar. Mario Car va ser el més ràpid, un vehicle fet amb un somier de llir i dos seients de cotxe va ser el més original, i va ser difícil trobar ”l’ostia més espectacular”, que va quedar en un bolcar en arribar a meta.

A la Gariteca, el nou espai del carrer Cervantes, els dos actors d’”Envà” fan tombarelles i equilibris dalt la palla. Després, els “D’as d’arts” fan una mostra itinerant de peces curtes de música i dansa i a continuació el Correfoc infantil, amb la dansa dels Garrins al principi.

Les Vesprades van tenir 180 participants, que van anar passant per les diferents estacions portant cada un una flor que tirava aigua. La Sidral Brass Band anava obrint el pas, en un itinerari que si bé va començar com sempre, del Garitu a la plaça del Polvorí amb primera parada a Josep Vilaseca, va variar molt de versions anteriors. Les parades van ser totalment diferents, sense participació de bars i establiments de restauració. Només va repetir la primera, la cantonada Josep Vilaseca amb plaça sant Joan, on un grup d’amics fan sempre la seva aportació. Després la comitiva va seguir pel carrer Sant Antoni fins a la fruiteria Rosaplé, un cop passada la carretera es va girar fins el carrer Sant Josep, on davant de Ca l’Espavil, un allotjament turístic, es va rebre el tercer entrepà, i per acabar, a les barraques de El Garitu, van rebre un bocí de coca. A tot arreu vi, sangria…

Els A punt, que ja van fer el canvi de nom inicial, que era En punt, van ser més caòtics que altres anys, fins i tot van ser criticats en una Nona. Son molt esperats, per ser una sorpresa cada dia, i per ser de producció pròpia cardedeuenca. Aquest any el primer dia no es va fer, la gent va estar esperant i en cap moment es va dir si es feia o no. La evidència de que no passava res va fer que la gent marxés. La organització va donar una peregrina explicació de que no s’havia preparat per a tant poc públic…

La nit del dissabte tampoc es va complir programa. No es va fer dient que les Vesprades havien durat molt… La de diumenge es va llegir un text reivindicant la llibertat dels presos polítics i demanant el retorn dels exiliats. Dilluns dones de les corals de Cardedeu van cantar. Dimarts es va projectar un vídeo mostrant els preparatius per a tenir a punt l’espai del Garitu, aquest any ornamentat amb sabates i bambes pintades de groc. En el programa pel dimecres també estava anunciat l’A punt abans del Nono, però no es va fer res.

En el Polvorí, Ego, un grup musical nascut a Lleida fa mica més d’un any amb la intenció de cridar al món fent d’aquest el mirall. Es mouen per el rock, el funky i el punk amb tocs de reggae. Després Ezetaerre rapers gallecs en lluita en el moviment estudiantil. Amb lletres combatives es basen en tres principis: dignitat, solidaritat i humilitat. Finalitza la nit Enriqueta Sound System, que s’autodenomina “Sosialismotropical”

Al Garitu, mariachi galàctic, amb Joan Garriga, i tanca la nit el P.D. EFA

DIUMENGE

L’acte més matiner de la FM són les Matinades. Comença a les 7, puntual, a la plaça de Sant Joan i per primera vegada en anys comença la seva ruta sense cap persona que segueixi als músics.

Fa el cercavilesi habitual, amb gralles i tambors, amb un recorregut per diferents indrets del poble amb 10 aturades a cases particulars que ofereixen esmorzar al seguici. Moltes ho fan al carrer, amb una tauleta amb menjar i beguda, però en algunes altres es passa al jardí, o fins i tot menjador. En una d’elles havien preparat pastissos, entre ells un crumbell, amb fórmula anglesa, que va sorprendre a tots.

En els forns hi ha coca, en altres llocs embotits, o fruita, una barreja important que va acabar a les 9.43 en el carrer Cervantes amb un esmorzar amb taules i cadires on hi eren unes vuitanta persones.

Les Matinades són un dels actes més curiosos de la FM, obert a tothom, però a l’hora tancat als de sempre.

La paella de diumenge la van preparar els Amics de la Paella, gent vinguda de València que ja fa anys se’n cuiden. Van preparar 800 racions de paella mixta i 200 de paella de verdura, que destaquen que és ecològica. La mixta porta 100 quilos de pollastre i conill i un altre tant entre pebrot verd i vermell, mongeta, all, tomàquet, gambes i sípia. Una porta 20 quilos d’arròs i l’altra 80. Totes les verdures són ecològiques de Vilamajor, diu Cabanes, i la carn, del mercat. Com que els focs tiren diferent, la vegetariana es fa amb butà, i porta 50 litres d’aigua i la gran es fa amb llenya i té 250 litres de líquid.

Ja a mig matí, 11.30, El Garitet té un espectacle infantil, Núria Clemades es va movent per la plaça del Garitu fent que el públic la segueixi en un imaginari vaixell, amb aventures on hi ha pirates, taurons i grans onades.

A les 12 Xeringada als Pinetons, un dels actes clàssics. Aigua tenyida de colors, xeringues, alguns pistoles d’aigua i fins i tot metralladores, on els pares s’ho passen tant bé com les criatures.

Poc abans de la una del migdia, un dels actes recuperats fa pocs anys: el Ball de l’Espolsada. És el cinquè any que es fa, hi van participar 21 parelles que van anar dansant fent canvi de parella tantes vegades com va caldre fins que totes van recobrar la que originàriament havia començat el ball.

Es tracta d’una dansa retrobada, que ja s’havia ballat a Cardedeu a principi del segle passat, el 1902 és el darrer amb constatació, i que poc a poc diverses poblacions del Maresme i Vallès Oriental van incorporant a les seves festes.

La paella es va anar menjant amb música de El Niu, amb llarga sobretaula en els Pinetons.

Una novetat en la zona de el Polvorí: “L’aiguallisca”, anunciat a la plaça Margarida Xirgu però que es va fer a la plaça Sant Joan. El va organitzar l’Agrupament, unes superfícies lliscants, amb aigua sabonosa on la gràcia era acabar ben mullat.

A Flors de Maig es va muntar un taller de decoració de cartrons, per protegir aparadors a l’hora de fer el Correfocs. Gemma Capdevila era la que feia el guiatge dels petits pintors. Simultàniament a la plaça Clavé As d’Arts feia una jam de música i dansa oberta al públic sobre un gran tatami, i en el veí carrer de Baix es feien jocs de carrer tipus Xarranca o Les gomes.

En El Polvorí Taller de Rap per infants i joves, a càrrec de Statu Quoniam i a la plaça de l’Església la Tarda Bastonera.

El Ball de bastons va començar amb un record pels que injustament falten i les diferents seccions de la Colla Bastonera van anar fent una mostra del repertori que tenen, amb estrena d’alguna música nova. Com a convidats especials estaven els Pastorets de Vilafranca del Penedès i els músics Bufalodre, que van oferir un espectacle ben diferent, amb bastons de mida molt gran, amb els que van acabar fent una torre amb un dels seus membres enfilat.

Hi va haver la participació especial d’un càmera de RTVC i l’ajudant que li aguantava el cable, que van estar presents en tot l’espectacle barrejats amb els dansaires, trencant tota l’estètica i interferint en la coreografia

Al Pompeu Fabra era el dia de l’Orquestra Titanium. Per la tarda Concert, amb un repertori on hi havia de tot, des del Rosó, a fados com Vestida de nit o un concert amb percussió de caixes: “Tres notas para decir te quiero”. Pel vespre, a les dotze, Gran Ball de nit.

A la plaça Clavé una ballarina cardedeuenca de reconeixement internacional, Roser López, que va oferir, “Hand to hand”, un espectacle on la dansa es confonia amb un combat de judo amb música de Txaikovski.

La Gariteca era escenari per Miratjazz, un quintet convidat per “Cardedeu Fem Lindy”, on hi havia intèrprets locals i que va tocar swing fins ben passada l’hora de sopar.

El Correfoc dels Diables va portar espurnes i soroll per tot el Centre, acompanyats dels Tabalers. Un cop acabat els Folk Seeger Project, també amb músics locals, va interpretar música de Pete Seeger.

De El Polvorí va sortir la “Mani festa acció”. Un aplec de bruixes portaven penjats a l’editor de La Vanguardia i vàries cadenes de televisió, Godó, al Bisbe de Solsona i a un membre de La Manada. Tots tres van ser cremats a la plaça Clavé en forma de ninots vestits de presidiari.

El tema principal a reivindicar va ser el tractament de la sexualitat com a opció personal i la lluita antipatriarcal. Tota la 2Mani festa acció” va tenir un caire força agressiu envers el gènere masculí i hi va haver un frec a frec entre un equip de RTVC i les organitzadores.

Seguidament els grups Akelarre, Senyor Oca i el D.J. Gale van omplir la nit de El Polvorí. Les dues membres d’Akelarre, acompanyades d’una guitarra, anaven explicant com viuen la seva relació, i la frase “no somos amigas, nos comemos el coño” va calar prou fons com perquè apareguin en pintades a la façana de l’església. El Senyor Oca va tocar després amb un rap no pur, on l’instrument també té importància. D.J. Gale acaba la funció.

Després del torn del A punt, Porto Bello Band va pujar a l’escenari de El Garitu. El grup ja va actuar a la FM de l’any passat, i ara hi va tornar, però amb un Premi Enderrock 2018 al “Millor artista revelació”. El D.J. Sendo va posar el punt final a la nit de diumenge.

 

DILLUNS

Dilluns matí, al Garitet, el pallasso de Circulant va oferir l’espectacle “Tot sol… i núvol” on un mim agafa públic i amb una cadira i una maleta s’ho munta tot.

És el matí amb menys activitat de la FM. A El Polvori no hi ha res i poc abans de la una, a la plaça de l’Església, es ballen sardanes amb la Cobla Ciutat de Girona.

A les cinc de la tarda, la Colla Gegantera organitza una gimcana infantil, s’ha de fer un recorregut amb els peus lligats a un company, afaitar un globus cobert d’escuma sense que exploti, fer una pila de caixes tant alta com un gegant… Poc després el Garitart fa un seguici per diverses places on es fan espectacles de circ, sempre conduits per la Brass the Gitano Band i el Nonu.

A El Polvorí hi ha Jamaikids ball pels crios amb una màquina del temps que els porta a Jamaica i la seva música. Després un grup de P.D. que s’anomena Sound System Feminista i que formen “Cara B” “Lady Avocado”i “Purple Rockets”, que també hi posen veu. Van col·locar un espectacular equip d’altaveus baix de l’escenari, ja que operaven a la taula de control del mig de la plaça.

Era dilluns i com tots els dilluns a Cardedeu hi va haver un record pels represaliats. Els dilluns, des del 13 de novembre, es recorda que hi ha presos polítics i exiliats, i el de Festa Major no podia ser menys, i més quan feia 300 dies que els Jordis estan empresonats. N’Àngel Casas va fer el seu apunt històric, en Pep Bou va explicar la seva recent visita a la presó de Lledoners i que li van permetre que els presos l’ajudessin a muntar l’escenari per fer el seu espectacle de bombolles, tot i que corrien rumors de que per aquest bon tracte els volen tornar a Madrid. A continuació, corals i públic van cantar “Tot el poble cantarà”, es van posar fotos dels represaliats i s’acaba amb Els Segadors.

La Cia. Moveo, un mim que fa interactuar al públic, porta gent a escoltar el terra de la plaça Clavé, en un exercici de barrejar la realitat i la ficció. El Correfoc jove, els dels Dimonis, va venir darrera i després el Correaigua, on amb focus de colors i mànegues d’aigua es va mullant espectacularment a tot el qui es posi a la plaça de l’Església. Una bona mullena en uns dies de forta calor tot i que han caigut quatre gotes!

A les onze, s’havia anunciat als Pinetons l’espectacle de circ Violeta, però la possible pluja va fer que es fes a la pista coberta del Pompeu Fabra. Circ cabaret amb equilibristes, trapezis, música i una lluïda actuació amb grans cercles metàl·lics que giraven amb artistes dins.

L’A Punt de dilluns va consistir en un cant coral per part de les dones que hi ha als cors de la vila. Seguidament  “Freak out” va fer un gran espectacle amb músics i ballarines fent un recorregut per la història del ball dels darrers decennis. El P.D. Garita acaba la jornada.

 

DIMARTS

Dimarts comença amb un carter molt especial, Txema representa The Postman, i fa un espectacle de màgia de gran qualitat. La plaça Flors de Maig està plena de gom a gom i tothom pendent de les mans d’aquest home que recomposa diaris estripats, cartes arrugades i amb un mocador fa de tot. La gorra i la seva cartera li donen una gran personalitat.

En el mateix lloc, a continuació, hi ha el Concert Vermut, on Cati Plana i Pau Puig hi posen la música amb un acordió diatònic i petits instruments de vent com una dolçaina i el bansuri.

La tarda comença a El Polvorí amb les Agrolimpiades infantils, on una dotzena d’equips de cinc nanos, amb noms com Momos, Gallines, Doraimon… s’ho van passar d’allò més bé i posant-hi creativitat. Van estar pintant, passant-se una anella de hip hop pel cos agafats tots en cercle… i amb una original versió del “hipopòtam tragaboles” on van requerir l’ajut dels adults per agafar, estirats, el màxim de boles amb un cubell. Una menjada de síndria sense mans els va acabar de deixar ben nets.

De El Garitu va sortir una família de gegants, perseguint a un nadó molt trapella que es va enfilar al monument de la Germandat que hi ha a la plaça Clavé. Una manera molt original de fer un cercavila amb xanquers. “La gran família amb Fadunito”.

Els Montgrins, que mai falten a la FM de Cardedeu, van tocar sardanes als Pinetons, el Concert al Pompeu Fabra i a mitja nit el Ball de nit al mateix lloc. Assistència molt desigual. A les sardanes hi havia poc menys de 100 persones, al concert es van superar les 1500 i pel ball de nit també es va arribar gairebé al miler.

L’actuació del grup Mumusic Circus, amb una pista de patinatge al passeig Mestre Alexandri, es va reduir, plovisquejava i es limitar l’actuació pel risc dels artistes. Tot i així equilibris, música i virtuosisme en el patinatge

The Black Blues Brothers va fer, també en els parcs, una actuació molt aplaudida, on una radio els crea confusions, els diversos ballarins atletes tenen papers diferents i van fent coses cada cop més impossibles, amb salts dobles i triples creuant-se en l’escenari on sembla inversemblant que no xoquin. L’estètica elegant encara dóna un plus a l’espectacle.

A El Polvorí se celebra el darrer dia de FM. Es projecta el documental “Las que faltaban” estrenat el febrer passat, que es rebel·la contra l’ancestral patriarcat de la indústria de la música Està fet pel “Mafalda grupo”. Després es fa un sopar Km 0 i l’actuació de “Canela n’drama”, un duo que passa pel bolero, la rumba i la bossa. Això abans de l’elecció del Botifler 2018.

El Botifler de l’Any és un reconeixement que es fa per votació a entitats o persones desagradables per al poble o que des del Polvorí no es veuen bé. Aquest any es va nominar a les hipoteques a termini fix, al PSC de Cardedeu i al Nonu, que l’any anterior els havia dedicat algunes paraules que els van molestar. El guardó se’l van emportar els socialistes, que van protestar als organitzadors, pel que encara els van fer més mereixedors.

Brot Bort va pujar després a l’escenari, un trio de cardedeuencs que diuen que fan punk rock. Van continuar les tres noies de Tribade, música urbana i s’acaba l’activitat a la plaça amb el P.D. Putxis.

En El Garitu es fa l’A punt, projecció d’un vídeo sobre com es va muntant l’ambientació del lloc, amb pintura groga, penjant sabates, amb uns projectors de llaços grocs a les façanes… i després “Ovella Xao” fa ballar amb música que diuen de corral, fins que el relleu musical el pren el P.D. Lo puto cat.

 

DIMECRES

S’inicia el dia amb Les Despertades, a càrrec de la Colla de Trabucaires de Cardedeu, que havia convidat a les colles de trabucaires de Tremp, Voladors d’Igualada, Trabucaires de Castellar del Riu i Federins de Terrassa a participar de l’acte. Prèviament es va fer un esmorzar trabucaire, això vol dir uns entrecots a la brasa per començar el dia.

Una cercavila que surt de darrera l’Ajuntament, va per diferents carrers del Centre i barri de l’Estalvi i que acaba a la plaça de l’Església. El so de les trabucades que es van fent durant la galejada recorda a tots que estem de Festa Major.

A les 11 hi ha Missa solemne a l’església de Santa Maria, amb la cerimònia inicial de que els gegants entren a l’inici, fan una ball en honor de la Mare de Deu i tornen a sortir perquè es faci l’Ofici.

En acabar hi ha un dels actes principals de la FM, els “Entremesos del 15”, on les diferents entitats fan una mostra del que fan i s’acaba amb una sardana de germanor, que aplega al públic i als qui han actuat.

Els Entremesos comencen amb els gegants, que en sortir de l’església han estat plantats fora a la porta. Ramon Berenguer i Peronella fan la seva dansa. Després surten els bastoners, que tornen a incloure al càmera de RTVC en el seu espectacle amb l’obsessió d’agafar primers plans dels picarols dels turmells dels qui ballen. Seguidament el Ball de cintes, que fa la Colla Sardanista, on les parelles circulen en sentits creuats, teixeixen un nus en un masteler i després el tornen a desfer. Altre col·laboració especial del de la tele, que arriba a aconseguir que els ballarins variïn el seu itinerari al passar per on es posa. Després surt el Verro, de la Colla de Diables, aquí ja no s’acosta tant!

En marxar el Verro, els Bastoners tornen a mostrar el que fan i els Geganters presenten un nou Cap Gros, aquest any és El Follet Verdet, el que corre pel Museu, i mentre fa la seva primera actuació es va explicant la seva història i es destaca que la música que sona és nova, dedicada a ell. A continuació el gegant Montseny va fer el seu ball i després surten els Diables, que celebren 25 anys i van tenir el reforç dels Diables de Montornés. Hi ha un agraïment especial per a Mercè Bord i Cesc Alexandri per l’ajut que els han donat durant aquests anys, ella preparant coreografies i l’Alexandri composant músiques. Es va destacar que cap dels dos ha estat mai de la Colla de Diables. Llucifer i la Diablessa estrenen vestit i fan la seva dansa.

Els Trabucaires apareixen formats a la plaça, fan un discurs reivindicatiu, pels presos, pel respecte al vot, per coses locals com el maltractament als empleats del cinema Esbarjo…

S’acaba amb una sardana de germanor, de dues tirades.

Per la tarda hi ha “Els petits entremesos”, on els més joves de les colles que han actuat pel matí mostren els seus progressos. A la Gariteca hi ha l’espectacle Límits, amb Ferran Orobitg. On sembla que psicològicament vol demostrar que els límits te’ls imposen i acabes acceptant-los fins que et desfàs d’ells. Juga amb una cinta de precinte, unes tanques metàl·liques i una cadira de rodes que cobra vida. Acaba fent malabars amb les tanques. Fa pujar a l’escenari a alguna persona del públic i juga amb ells amb els límits de la paciència, que cada un resol de manera diferent.

Al vespre el sopar temàtic, aquest cop dedicat al Priorat, i principalment als seus vins. La Portàtil FM hi posa la música. Es tracta d’un grup de música tradicional, que en el fons és una escola en voltant de Marcel Marimón, que torna a actuar a partir de la una de la matinada per acabar la FM amb música ballable, jotes, ball de bot, swing i peces de La Festa Major de La Trinca. Però abans hi ha Les Nones.

El Nonu és un personatge estrafolari associat a la FM de Cardedeu, on apareix en diferents moments, però el seu estar en la glòria és en el recorregut de Les Nones. Pujat dalt del seu carro, amb una bota de vi a la ma, que sovint acaba mullant a la gent, fa un recorregut per Dr. Klein, Sant Ramon, Teresa Oller, plaça Clavé fins arribar a l’Ajuntament i tornar després al Garitu passant per l’Església. Itinerari curt però ple de corredisses, amb un carro que va amunt i avall estirat per gent robusta que corre esperant que la gent s’aparti i s’enganxi a les parets d’aquests carrers estrets. Inicialment són nois, però en arribar a la plaça on estava el Polvorí, són noies les que prenen el relleu i demostren que poden fer perfectament les mateixes corredisses i giravoltes, on un Nonu ja ben begut és un miracle que no caigui. Es dona per descomptat que s’enfilarà a fanals i balcons, aquest cop al de l’Ajuntament no, i ja no s’espera que es despulli com va fer durant anys, fins que es va censurar l’actuació fa un parell d’edicions de la FM.

Un element imprescindible de Les Nones son els versots que la comissió de El Garitu dedica aquí no els cau bé, a manera del Botifler del Polvorí. Aquest any reclamen llibertat, destaquen que el Nonu estava nominat a Botifler però que han guanyat els socialistes, a qui dediquen més d’una de les “nones”, com es coneix a aquests versots. També hi ha recriminacions a l’Ajuntament per haver acomiadat de mala manera al personal del cinema. Els bars que es passen amb l’horari nocturn també tenen dedicació i un reconeixement a que l’acte més multitudinari de la FM és el Concert de la Montgrins. Mofa de que els A punt s’anuncien cada dia però no es fan i de que el P.D. Lo puto Cat, va aconseguir buidar la plaça. Es fiquen amb els Trabucaires per un acudit masclista que un d’ells va tenir la meravellosa idea d’enviar-li a la regidora que es cuida d’aquestes coses. Bromes sobre el Polvorí, record pels presos i exiliats i encara que no estigués escrita en el paper que es repeteix perquè la gent pugui cantar durant el recorregut, es coreja la dedicada al “Margaritu”, que durant anys mangonejava pel Garitu.

Durant tota la FM hi va haver un concurs de fotografies, organitzat per la Biblioteca, que va donar el primer premi a una de David Perelló, el segon a una de L’escala blanca i el tercer a Núria Casas.

Be the first to comment on "Festa Major 2018"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies