I que tingueu molta sort

Ja no tenim Les Novetats. I el que més greu em sap és que, tants anys, tanta feina al darrera, tants diners invertits, tants esforços, tant de servei i… i res. S’ha acabat. Punt i final. Ja no hi són. I com Les Novetats d’altres establiments que han desaparegut després de ser-hi tota la vida i s’obliden. ”Recordes quan aquí hi havia El Corte Inglès?” li preguntarem en algú que respondrà: “Però què dius? El Corte Inglés? A Cardedeu?” i ens prendrà per bojos…

Sí. Per mi és trist. Segur que la gent que té negoci (o l’ha tingut) m’entendrà. És una mica decebedor veure que, quan obres i mantens un negoci any rere any, en què tu hi poses tota la il·lusió, els diners, l’esforç, els mals de cap, les angoixes, el temps que treus a la família, el tracte amb el personal, la comptabilitat, els impostos… però també, mires de ser excel·lent amb els teus clients, que tractes de contemplar, mimar, entendre, escoltar, assessorar… i, un bon dia tanques… i ja està. Res més. Ja no hi ets. Aleshores arriben, veuen la porta tancada i, com a molt, pensen “quina llàstima”, i marxen a un altre establiment.

Ja sé que aquesta columna són 300 paraules només i que en aquest petit espai no hi cap tant de reconeixement a totes i cadascuna de les persones que han obert negoci i ja no hi són, perquè s’han jubilat, però també, i amb més afecte potser, les que no els va funcionar.

I també vull donar les gràcies avui en especial a les dependentes de Les Novetats perquè eren l`ànima de l’establiment, amb el seu tracte i el seu somriure, quan em saludaven pel nom, quan m’escoltaven atentes per saber què volia exactament i ho trobaven en el calaix dels tresors. Són tants anys!

Us trobarem a faltar. Mentida. Us trobo a faltar.

Molta sort!

Be the first to comment on "I que tingueu molta sort"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada