Jo, inexplicablement, no tinc cel

El NAS núm. 188 –

És ben enigmàtic que al despertar-me d’una plàcida migdiada vingui al cap un pensament tant clar i explícit. Ni estic deprimit ni amoïnat, al contrari, em sento deliciosament serè, clarivident, feliç, en pau… com al cel?
Rumio què motiva el deix de plany implícit en la reflexió. Em ve al cap l’evocació dels feliços temps de candidesa i sinceritat que sovint revisc fent de cangur dels nostres néts. Ells s’eduquen en un entorn de pensament lliure. Nosaltres teníem el de la mentida dogmàtica en la qual el cel representava la culminació de totes les compensacions possibles.
De mala o bona fe em van vendre el cel. De bona fe el vaig comprar. De la fe temps ha me’n vaig poder alliberar. Ara bé, del cel, el meu jo innocent encara se’n sent propietari. Tossuda realitat! No ho puc provar, no tinc papers…, la venda va ser en negre.

Adreu Calatayud i Fortuny

Be the first to comment on "Jo, inexplicablement, no tinc cel"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies