Memòria d’un oblit

Aquest estiu hem voltat una mica pel sud de França (o la Catalunya Nord) i m’ha cridat molt l’atenció com és de viva la memòria, en aquella terra, de la Guerra Civil espanyola i del desastre humanitari de l’exili republicà. A Argelers, per exemple, vam visitar una sala d’exposicions municipal dedicada al camp de refugiats dels republicans, que va estar instal·lat a la platja d’aquell municipi entre 1939 i 1941. Es calcula que 100.000 persones van ser recloses allà, en unes condicions pèssimes de salubritat i un tracte inhumà. A pocs quilòmetres, a Elna, vam visitar la maternitat que va salvar la vida de 597 infants, fills d’aquelles mares refugiades-presoneres (història, per cert, molt ben documentada per la cardedeuenca Assumpta Montellà). Fins i tot al mateix castell de Cotlliure vam trobar una exposició dedicada a la Guerra Civil!

Aquestes i altres accions suposen esforços de les institucions franceses per recuperar la memòria de la Guerra Civil espanyola, el seu impacte en territori francès i restablir la dignitat de les víctimes de l’exili al Rosselló. Ja voldríem nosaltres que aquesta mentalitat fos la que impregnés i desenvolupés la Llei de Memòria Històrica espanyola i la lectura d’altres episodis històrics…

Fixem-nos si no amb la polseguera que ha aixecat el projecte de treure les despulles de Franco del Valle de los Caídos i de dedicar aquella tomba —cavada a pic i pala per presos polítics republicans— a totes les víctimes de la Guerra Civil. O el cas del besnet de l’Almirall Cervera —«heroi» de la Guerra espanyola contra Cuba— que, des de Cadis i en veure que el carrer de Barcelona que portava el nom del seu besavi van decidir canviar-l’hi per dedicar-l’hi a Pepe Rubianes, va escriure a l’ABC per queixar-se. I va obtenir ressò mediàtic perquè alguns mitjans li donaven la raó.

Ai, Pepe, si sabessis que, un cop tu mort i enterrat, el Tribunal Suprem va arribar a condemnar-te per calúmnies per les teves declaracions contra l’alcalde de Salamanca, quan allò de la sortida dels papers de l’Arxiu de la Guerra Civil. Quanta raó tenies quan deies allò de: «Que se metan a España en el puto culo y a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgando del campanario».

Be the first to comment on "Memòria d’un oblit"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*