Memòria d’un oblit

Aquest estiu hem voltat una mica pel sud de França (o la Catalunya Nord) i m’ha cridat molt l’atenció com és de viva la memòria, en aquella terra, de la Guerra Civil espanyola i del desastre humanitari de l’exili republicà. A Argelers, per exemple, vam visitar una sala d’exposicions municipal dedicada al camp de refugiats dels republicans, que va estar instal·lat a la platja d’aquell municipi entre 1939 i 1941. Es calcula que 100.000 persones van ser recloses allà, en unes condicions pèssimes de salubritat i un tracte inhumà. A pocs quilòmetres, a Elna, vam visitar la maternitat que va salvar la vida de 597 infants, fills d’aquelles mares refugiades-presoneres (història, per cert, molt ben documentada per la cardedeuenca Assumpta Montellà). Fins i tot al mateix castell de Cotlliure vam trobar una exposició dedicada a la Guerra Civil!

Aquestes i altres accions suposen esforços de les institucions franceses per recuperar la memòria de la Guerra Civil espanyola, el seu impacte en territori francès i restablir la dignitat de les víctimes de l’exili al Rosselló. Ja voldríem nosaltres que aquesta mentalitat fos la que impregnés i desenvolupés la Llei de Memòria Històrica espanyola i la lectura d’altres episodis històrics…

Fixem-nos si no amb la polseguera que ha aixecat el projecte de treure les despulles de Franco del Valle de los Caídos i de dedicar aquella tomba —cavada a pic i pala per presos polítics republicans— a totes les víctimes de la Guerra Civil. O el cas del besnet de l’Almirall Cervera —«heroi» de la Guerra espanyola contra Cuba— que, des de Cadis i en veure que el carrer de Barcelona que portava el nom del seu besavi van decidir canviar-l’hi per dedicar-l’hi a Pepe Rubianes, va escriure a l’ABC per queixar-se. I va obtenir ressò mediàtic perquè alguns mitjans li donaven la raó.

Ai, Pepe, si sabessis que, un cop tu mort i enterrat, el Tribunal Suprem va arribar a condemnar-te per calúmnies per les teves declaracions contra l’alcalde de Salamanca, quan allò de la sortida dels papers de l’Arxiu de la Guerra Civil. Quanta raó tenies quan deies allò de: «Que se metan a España en el puto culo y a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgando del campanario».

Be the first to comment on "Memòria d’un oblit"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies