Microracismes de proximitat*

No diré com es diu la discoteca, però el seu nom recorda una fruita tropical, peluda i rodona. Es troba en un polígon industrial de Mataró. Només les nits de divendres, permet l’accés als joves que encara no tenen els 18 anys però ja n’han fet els 16. Això la converteix en un lloc de peregrinació per molts joves que hi arriben, des de llocs diferents i amb tota la il·lusió del món, a viure les seves primeres incursions en el món de la nit.

A la porta de la discoteca una parella de guàrdies de seguretat fa el filtre. «Buenas noches, adelante. Puedes pasar. Venga, pasa». Fins que aturen un grup de quatre nois en concret. Se’ls miren de dalt a baix, descaradament:

— Vosotros no podéis pasar.

— ¿Nosotros? ¿Por qué nosotros no? —diu un d’ells.

— Porque lo digo yo. Fuera de aquí.

— Un momento, ¿me puedes decir exactamente por qué no podemos pasar?

— No.

L’altre guàrdia de seguretat, fins ara callat, contesta:

— Esta discoteca tiene derecho de admisión y yo te digo que no podéis entrar. Tengamos la fiesta en paz. Por favor, abandonad la cola y marcharos de aquí. No nos obliguéis a hacerlo por la fuerza.

El grup al que no deixen passar està format per nois completament normals, d’entre 16 i 17 anys. Vesteixen correctament, s’han dutxat i s’han perfumat abans de sortir de casa, com tots els altres joves que ja han entrat a la disco i els que encara estan a la cua. No semblen pas sospitosos d’haver atracat un banc, ni d’haver robat cap cotxe, ni de poder fer res dolent en general. Ja fora de la cua, un d’ells, diu:

— Quan vaig a Gàmbia tothom em diu «català, ves-te’n al teu país», per fer-me emprenyar. Avui, aquests segurates m’han fet sentir com un negre delinqüent. Si fóssim rossos i tinguéssim els ulls blaus, ja veuries tu si ens deixarien passar. Segur que pensarien que som youtubers famosos i ens posarien una catifa vermella a la porta —els companys riuen.

Mentre enfilen el pas cap a un altre lloc, constaten que els segurates que avui no els han deixat entrar tampoc no parlen català.

* Inspirat en una situació real.

 

Be the first to comment on "Microracismes de proximitat*"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies