Segon any amb El Cant de la Sibil·la

A Cardedeu es vol convertir en tradició aquest acte que està declarat per la UNESCO Patrimoni immaterial de la Humanitat des de l’any 2010 —

La Sibil·la és una figura greco-llatina, una pitonissa. En aquelles civilitzacions la seva influència era molt gran, ja que els grans assumptes d’estat passaven sempre per l’autoritat de la Sibil·la.

Com tantes tradicions antigues les religions dominants les han adaptat i se n’han apropiat.

Segons explica Francesc Massip en un article publicat a Serra d’or l’any 2011: “per entendre què hi fan les sibil·les en un context cristià cal saber que exercien de pitonisses en el llegendari del món antic. El Senat romà consultava els seus llibres profètics en qualsevol situació conflictiva que no sabien resoldre d’altra manera. És, doncs, l’enorme prestigi de tals sacerdotesses allò que va propiciar la seva integració en l’imaginari cristià amb la finalitat de predir l’arribada del Salvador. La Sibil·la així es converteix en el personatge que, tot essent pagà, anuncia l’arribada del Redemptor, i passa a formar part d’un acte litúrgic que, d’ençà del segle IX, precedia la nit de Nadal, la celebració del naixement de Crist.”

Així, diumenge 22 de desembre, a l’església de Santa Maria de Cardedeu, a les vuit en punt del vespre i amb públic fins i tot de peu, es va representar El Cant de la Sibil·la., amb un muntatge escènic singular i amb vestuari confeccionat per a l’ocasió

L’organització escènica d’Oriol Genís i Josep Castells Planas va fer entrar una Sibil·la amb els ulls embenats i un vel espès que li cobreix el rostre, ja que hi veu amb els ulls de la saviesa que són invisibles a la mirada humana. L’acompanyen monjos, que van inundant d’encens i fum el seu camí. Tot està fosc, amb els llums apagats i una tènue claror va seguint a la Sibil·la fins que arriba al presbiteri, on ja hi ha l’organista.

L’agrupació Coral cardedeuenca està a dalt, al cor, i no és visible per als presents. D’allà es comença a escoltar l’Ubi Caritas, i seguidament canta la Sibil·la, van alternant estrofes, amb intervals d’orgue. El final és similar al principi, la Sibil·la i els monjos van fins a la porta i surten al carrer.

La mezzosoprano Eulàlia Fantova és la Sibil·la, Dani Espasa està a l’orgue, la il·luminació és de David Bofarull i Xavi Valls, l’Agrupació Coral Cardedeuenca dirigida per Emilio de la Linde és el cor, els monjos són de la companyia teatral local 10 de deu Teatre. El vestuari de la Sibil·la dissenyat per a l’ocasió per Montse Amenós i confeccionat per Goretti vestuari escènic, i l’escenografia d’Oriol Genís i Josep Castells Planas

El Cant de la Sibil·la és present a l’Alguer, on mai s’ha deixat de celebrar, Mallorca (Santuari de Lluc, Palma, Felanitx, Llucmajor, Valldemossa, i desenes de municipis), Ripoll, La Seu d’Urgell, Sant Iscle d’Empordà, Barcelona (la Catedral, Santa Maria del Mar i Església de la Bonanova), La Selva del Camp, Gandia (la més antiga que es fa al País Valencià), Ontinyent, Teulada, Campos, Sueca, Tarragona i Lleida.

Be the first to comment on "Segon any amb El Cant de la Sibil·la"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies