Un número PIN per a la iaia

L’altre dia vaig haver d’anar a l’oficina bancària a actualitzar les meves dades personals. En entrar, vaig quedar bocabadat. L’oficina havia estat reoberta després d’unes setmanes de reforma i s’havia convertit en un gran espai diàfan. A simple vista no es veien papers, ni expedients, ni objectes d’oficina. Pràcticament no hi havia gent. Res d’aquelles cues quilomètriques de dijous a la tarda. Els empleats atenien els clients amb cita prèvia, amb un ordinador molt petit, en unes taules rodones amb bols de caramels. El noi que em va atendre, molt amable, va explicar-me el perquè d’aquests canvis. Bàsicament, les oficines han passat a prioritzar l’acció comercial. Els empleats són ara assessors personals (per contractar una assegurança de la llar, de vida, un préstec, un pla de pensions, etc.). I els tràmits quotidians (transferències, traspassos, pagar o reclamar rebuts, certificats bancaris) passen a haver-se de gestionar a través del caixer o qualsevol dispositiu amb accés a internet.

Dies després, ma mare ens explicava que havia anat a la seva oficina bancària per treure diners (oficina de la mateixa entitat, també reformada, a Barcelona). Allà, la seva assessora personal (s’entén) va dir-li que els diners hauria de treure’ls pel caixer automàtic, que ella no li’n podia donar. Llavors, l’assessora va donar-li un número PIN («això que és?», ens preguntava la mare), va acompanyar-la al caixer i va ensenyar-li com anava la màquina. «La pròxima vegada, senyora Mercedes, haurà de fer-ho vostè mateixa», va dir-li.

Ma mare, que té 84 anys, viu sola, llegeix amb dificultats, té algun problema de visió i mai no ha tocat un ordinador, no sap tampoc que és un número PIN, ni per a què serveix. Com ma mare, a Catalunya hi ha molts avis i àvies als qui treure diners pel caixer se’ls hi fa una muntanya, els genera angoixa i inseguretat. En molts casos, no tenen prou autonomia per a fer-ho i tampoc no tenen ningú de confiança que pugui ajudar-los. Jo animo aquests avis i àvies a què s’alcin en rebel·lió. Que amenacin els bancs a treure els seus diners si no els atenen com cal, que es plantin. Si ho fessin, segurament els bancs canviarien algunes coses. Ajudem-los! (als avis i àvies, s’entén).

Be the first to comment on "Un número PIN per a la iaia"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*