Vot de castedat

Des de fa un temps, rar és el dia en què la premsa no destapi algun escàndol sexual comès en algun punt de la geografia de l’Església catòlica. Infants i joves de diversos països, avui persones adultes, denuncien els fets davant l’opinió pública i la mateixa Església. «I ara, després de tants anys, han de denunciar el que els hi va passar de petits?». Doncs, sí, perquè és una qüestió de justícia. Les ferides que alguns —evidentment, hem de suposar— pocs capellans han causat, són tan profundes que les víctimes poden haver trigat anys, dècades, a denunciar els abusos de què van ser objecte, per por o vergonya. Que ara s’hagin decidit fer el pas vol dir que existeix un moviment d’empoderament i una necessitat de reparació que clama el cel.

En aquest marc, el cas espanyol és especialment paradigmàtic del que no ha de ser la gestió institucional d’una crisi. La Conferència Episcopal Espanyola ha eludit sistemàticament el problema, mai no ha donat cap xifra dels abusos comesos (ni dels diners esmerçats en tapar-los). De fet, no ha estat fins fa poc que ha creat una comissió d’investigació per abordar el tema. Comissió formada íntegrament per clergues i, per més inri, encapçalada per un bisbe —el d’Astorga— acusat d’encobrir un capellar abusador. D’altra banda, esperem que les accions que està impulsant el papa Francesc en aquest sentit arribin a bon port i no es quedin meres declaracions de bones intencions, en retòrica buida de contingut.

Perquè… una cosa és clara. Si en algun moment l’Església catòlica s’ha pensat que podia contenir l’impuls sexual dels gestors dels seus centres de culte, presentant el vot de castedat dels capellans com una virtut davant la comunitat, és evident que el tret li ha sortit per la culata. Els capellans haurien de fer com les persones normals —seglars—: poder tenir relacions si ho desitgen i tenir-les amb qui vulguin (sempre que siguin relacions consentides i amb majors d’edat, s’entén). Els capellans s’haurien de poder aparellar, casar-se, separar-se, viure la seva sexualitat sense complexos, de forma lliure, sigui quina sigui la seva orientació (hetero, homo, bi, trans). Fent-ho així segurament haguessin estalviat un munt de problemes a la societat. Ja seria hora que s’ho plantegessin.

Be the first to comment on "Vot de castedat"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies